Hi trobareu també les habituals seccions dels col·laboradors fixos. Un d'ells, Carles Lluch, ens ha fet arribar el text del seu article perquè el posem al blog, ja que inclou il·lustracions musicals que a la revista no es poden escoltar. Inaugurem així un nou format: La Font interactiva o La Font 2.0!
Ací teniu l'article. Que servisca també de regal de Nadal per a tots vosaltres.
Els aliments terrestres
CLÀSSICS ESPIRITUALS
Just
la setmana que es tancava l’edició d’aquest número de La Font,
concretament el dia 3 de desembre, moria Fernando Argenta, un gran divulgador,
en ràdio i televisió, de la música clàssica per al gran públic. Jo, durant la
infància i l’adolescència, l’havia escoltat molt, en un programa que es deia
“Clásicos Populares”, i que alguns recordareu, i gràcies a ell vaig iniciar
certa afició per la (mal anomenada) música clàssica. És per això que avui
parlarem d’aquesta mena de música.
Personalment,
la música clàssica m’ha acompanyat durant tota la meua vida. Sempre m’ha
semblat molt adequada per a afavorir la concentració quan s’està estudiant o
fent algun treball intel·lectual, i per això en vaig escoltar molta quan feia
la carrera, i encara ara depenent del dia i de temporades (també em van bé el
blues i el jazz, però això seria un altre tema). Però, a més, és una música que
en moltes ocasions té un fort sentit espiritual. Només parlaré d’alguns
exemples, tan obvis que els que en sabeu més podeu deixar de llegir ja.
Com
a exemple més antic, el cant gregorià. A mi em relaxa moltíssim, em fa sentir
com si em trobés en una catedral medieval, i m’instal·la en un estat de
preparació a la pregària. Em passa també amb altres obres de música antiga, com
el Llibre Vermell de Montserrat. Són
obres contemplatives, que conviden al recolliment. O a la calma interior, si un
dia esteu inquiets.
Aquests
dies de Nadal, una obra molt apropiada seria El Messies de Haendel, un oratori el fragment més cèlebre del qual
és “Al·leluia”, un cant joiós per l’arribada del Crist. Però l’obra té altres
fragments molt inspirats, que posen música a versets de la Bíblia, i que són
veritables pregàries musicals.
Però,
quan penso en música clàssica religiosa, el primer que em ve al cap és Johann Sebastian
Bach. Jo crec que les cantates de Bach deuen ser la banda sonora que escolten
els àngels al paradís. De veritat, escolteu la seua música sense prejudicis i
el cor obert: és una experiència de proximitat amb Déu. Compte, no ho dic amb
irreverència: Bach era molt creient, i la seua obra pretenia justament posar
música a la fe. Quan arriba Setmana Santa, tots els anys escolto La Passió segons Sant Mateu: és una mena de recés
espiritual en clau musical. Us ho recomano.
Els que no escolteu música clàssica, atreviu-vos a fer-ho sense manies, sense pensar que és una música avorrida i per a entesos. Res d'això. I els que l'escolteu i n'enteneu, perdoneu-me la gosadia i la senzillesa d'aquest article.
