Bon Nadal / 3

Grup d'Adela, Alicia, María, Toni, Raquel, Rosa i Mn. Canelles

Benicarló

Bon Nadal / 2

Vetlleu. Prepareu. Alegreu-vos. Espereu. Aquestes són les quatre invitacions que ens ha fet cada diumenge d'Advent fins arribar al Nadal.

Vetlleu. Estiguem atents a la vida.

Prepareu. Tinguem el cor preparat per als altres i el compromís.

Alegreu-vos. Cada dia és motiu d'alegria.

Espereu. Que l'esperança no deixe de ser el nostre motor.
BON NADAL A TOTHOM!

Grup de Mònica, Taito, Gemma, Ramon, Anna, Carles i Canelles (Benicarló)

Bon Nadal / 1

Ja sabeu que enguany les felicitacions de Nadal dels grups trobaran acollida al nostre blog. Ací tenim la primera, la del grup de Carles Castellà, de Tortosa.

Diu Jesús: "on n'hi ha dos o més reunits en nom meu, allí hi sóc jo". I així ho sentim, especialment per estes dates. Ens trobem per compartir la fe i, malgrat que en som pocs, ens sentim units amb la resta del moviment. Per això us desitgem un bon Nadal i un any 2015 en què siguem capaços de portar al nostre voltant justícia, pau i amor.

       Cesc, Toni, Carles, Miquel (no hi, és a la foto) i Mn. Domingo

Curset de formació: Cristians i mitjans de comunicació social / 2

(Podeu llegir la primera part de la crònica clicant ací)

 

Respecte de la segona part, Mn Joan Costa ens va resumir les aportacions dels diferents documents del Magisteri de l’Església en aquest camp, en va destacar dos: Inter Mirifica i Communio et Progressio.

Algunes de les reflexions que va destacar són les següents:

En el primer document, respecte al principi de la dignitat humana:

- Què demana als que els generen? Que tracten de generar una opinió pública positiva, que els mitjans ajuden a difondre una consciència recta.

- Què demana als usuaris? Que siguen capaços d’elegir els mitjans que utilitzen, que estiguin degudament formats i informats, fent-ne un ús moderat.

- Als pares els demana que tinguen i que eduquen en l’esperit crític i que vigilen el que veuen els seus fills.

Respecte al principi del bé comú:

- L’ús dels mitjans de comunicació hauria d’incidir no en un bé partidista sinó en un bé comú.

- L’autoritat ha de defensar la llibertat de premsa, on es defense els més vulnerables.

- S’anima a que existeixi una presència cristiana.

En el document Communio et Progressio:

- Es demana als mitjans que estiguin al servei de les persones i de les cultures.

- També se’ls demana que estiguin al servei de la cultura i del diàleg, que no fomenten la crispació.

- Que estiguin al servei de la comunitat humana i del progrés social.

Respecte de l’ètica en les comunicacions socials:

- S’observa que la capacitat de penetrar en la vida de la gent cada cop és més gran. Mn Joan  Costa va contraposar la manca de comunicació de BABEL amb la PENTECOSTA, on tothom s’entenia.

- Anima a passar de la comunicació a la comunió, 

- Tenint en compte que l’ètica en l’ús dels instruments depèn del fi que els hi donem.

Quant al diàleg de la tarda, la idea era trobar pistes d’actuació com a cristians. En aquest sentit, Mn. Víctor Cardona ens va animar a participar en els mitjans de comunicació dels nostres pobles, diaris, revistes... donant a conèixer les activitats en les quals participem, tant les que són directament d’Església com les que, sense ser-ho, tenen a veure amb valors. En definitiva, que les coses que fem no es queden de portes endins, sinó que surtin fora.

Per a finalitzar, aquestes són algunes webs o columnes de diaris que ens van animar a seguir, per si us són útils

http://www.arquebisbatbarcelona.cat/

http://www.bisbattortosa.org/

Dos columnistes amb continguts interessants:

Contenidos de Manuel Castells en LaVanguardia.com 

Contenidos de Antoni Puigverd en LaVanguardia.com

Agustí Moreso

Curset de formació: Cristians i mitjans de comunicació social / 1

El passat dissabte 29 de novembre, una mica plujós a causa d’una forta llevantada, vam assistir un total de 23 persones al ja tradicional curset de formació que organitzem des de l’Acció Catòlica General. El títol va ser: Els cristians i els mitjans de comunicació social i va tenir lloc a la Casa Mare de la Consolació a Jesús, on ens van acollir tan bé com sempre.

El plantejament del curset va consistir en una primera xerrada oferint una visió actual dels mitjans de comunicació (el veure), vam continuar amb una segona xerrada tractant la visió que sobre aquest tema ens dóna la Doctrina Social de l’Església (el jutjar). I, en tercer lloc, un cop arribats a la tarda, vam tenir un diàleg sobre què podem fer nosaltres en aquest àmbit (l’actuar).

Els ponents van ser en Joaquim Alsina, llicenciat en Geografia i Història i llicenciat en Teologia, i  Mn. Joan Costa, rector de la parròquia de Betlem de Barcelona i Doctor en Teologia i Màster en Doctrina Social de l’Església, tos dos membres del SEDASE (Seminari de Doctrina i Acció Social de l’Església) amb seu a Barcelona. Per al diàleg de la tarda, ens va acompanyar Mn. Víctor Cardona, Delegat de Mitjans de Comunicació del Bisbat de Tortosa.

Com a esbós dels continguts del curset a veure si serveixen aquestes quatre ratlles. 

Joaquim Alsina ens va presentar l’afirmació següent: avui en dia, quanta més informació es maneja més poder de fer coses es té. Com a cristians “no podem servir a Déu i al diner”.

Ens va referir quins són els principals grups editorials a Espanya: grup Godó, el grupo Zeta, grupo Prisa, grupo Vocento, grupo Unidad Territorial o el grupo Prensa Ibérica. A nivell mundial, ens va presentar com a cadenes molt influents la BBC, la va destacar com a exemple d’independència en front del govern del seu país, Al Jazeera, creada en el seu origen per antics corresponsals de la BBC, difon notícies per més de 40 països, o la CNN, la cadena de notícies més seguida a tot el món. Com a agències d’informació, va anomenar l’AP (Associated Press), la UPI (United Press International), Reuters, l’AFP (Agence France Press) i, a nivell, espanyol, l’Agència EFE.

També ens va recomanar la lectura del Quadern 139 de Cristianisme i Justícia. Agafa la lupa. El sud als diaris, amb un títol prou eloqüent.

Per a acabar amb aquesta primera part, algunes conseqüències de la influència dels mitjans de comunicació en l’imaginari col·lectiu:

- uniformització cultural,

- cultura de l’espectacle,

- descontextualització,

- creació i reforç d’estereotips,

- predomini dels sentiments sobre la reflexió.

Agustí Moreso

(Podeu llegir la segona part de l'article clicant ací)

Assemblea d'inici de curs

El passat diumenge 26 d’octubre, els grups d’Acció Catòlica General vam celebrar l’assemblea amb què iniciem cada nou curs. Com hem fet els darrers anys, ens vam trobar a la Casa del Patronat, al Port, on vam passar tot el cap de setmana de convivència, en un ambient familiar i relaxat. Dissabte vam passejar per la muntanya, vam gaudir de bones converses, i a la nit vam veure una pel·lícula per als més menuts.

Diumenge, a l’assemblea, vam aprovar el calendari, els objectius per al nou curs i el pressupost econòmic per a l’any vinent. Vam comentar també les possibilitats de treball de formació que se’ns ofereix als diversos grups que integrem el moviment.

Donem gràcies a Déu per aquesta nova oportunitat que ens ha regalat, un any més, de trobar-nos i fer camí junts com a militants laics cristians.

Una visió cristiana sobre l'economia / 3

Seguim recordant algunes idees que Mn. Joan Costa ens va transmetre en el curset de formació.


El destí universal dels béns.

Déu ha donat els béns de la terra per a usdefruit de tots els homes. Per tant, tots som copropietaris dels béns del món.

Hem de tenir present que Déu és l'amo de tot. Cadascú som usuaris i administradors d'allò que tenim. Som nostres, realment en podem fer ús (legitimitat de la propietat privada), però els hem d'administrar com a comuns, pensant que són de tots i tots n'hem de tenir. Els hem de fer servir tenint en compte que els altres també en puguen tenir, perquè també és d'ells.

Per exemple, no podem seguir el plantejament liberal segons el qual amb el que jo tinc puc fer-ne el que vulga, fins i tot llançar-ho i que ningú ho aprofite. No, perquè hi ha d'altres que també en tenen dret, perquè són de tots.

Mn. Joan emprà la metàfora del pastís. Imaginem que en una reunió, un dels assistents porta un pastís perquè vol convidar els altres. Però, en arribar, s'adona que som més gent del que pensava. Llavors s'haurà de compartir. Però no a parts iguals. Es passarà el pastís d'un a un, i cadascun ha de ser capaç, en responsabilitat i pensant en els altres, d'agafar un tros pensant que en quede per als altres. De fet, si es donés el cas, els que tindrien el tros més gran serien els darrers.

Recés de Quaresma 2014

El proper dia 8 de març l'Acció Catòlica General de Tortosa organitza el recés que cada any, en iniciar la Quaresma, duem a terme. Tindrà lloc a la casa d'espiritualitat de les Teresianes de Jesús, i anirà a càrrec de mossèn Joan Llidó.

Joan Llidó és sacerdot diocesà del Bisbat de Castelló. Llicenciat en Filosofia i Psicologia, doctorat en Teologia, ha treballat sempre en parròquies, i va estar cinc anys a Burkina Faso. També ha estat rector del Seminari Major de Castelló, Vicari General i Vicari de Pastoral.

El recés va adreçat no només als membres d'ACG, sinó a tota la gent de parròquies i moviments que estiga interessada a fer una experiència de pregària i silenci per a viure millor la Quaresma i preparar-nos per a la Pasqua.

L'horari serà de 9:30 a 19:30, i el preu és de 20 €, que inclou el dinar. La data límit per a inscriure's és el 28 de febrer. Ho podeu fer en el correu d'ACG: acgtortosa@gmail.com

Animeu-vos i animeu a la gent que hi puga estar interessada!

Una visió cristiana sobre l'economia / 2

Seguim amb les píndoles del curset que ens va oferir Mn. Joan Costa.

Un llibre d'instruccions d'una rentadora no obliga a la màquina a actuar d'una manera determinada, sinó que la descriu, explica el seu funcionament, ajuda a emprar-la bé. D'igual manera, l'ésser humà té un "llibre d'instruccions", amb un petit problema: no es pot llegir bé, perquè un dia va ser rentat dins la rentadora, i ara li falten lletres i no el sabem llegir bé. Això és el pecat original, la incapacitat per a saber entendre què ens fa totalment humans i feliços. El cristianisme, i també per tant la doctrina social de l'Església, tracta d'ensenyar l'home a entendre aquest llibre d'instruccions.

L'ésser humà, i la societat humana, és com una rentadora que no funciona bé. Si volem que rente com cal, no faça malbé la roba, hem de llegir i aplicar el llibre d'instruccions. O, en última instància, recórrer al fabricant -que és Déu.

Una visió cristiana sobre l'economia / 1

En el curset de formació del passat dia 18 de gener, Mn. Joan Costa ens va deixar moltes reflexions interessants. Hem pensat de deixar-ne algunes en aquest blog, en forma de petites píndoles. No pretenem oferir tot el contingut del curset, perquè no en vam prendre uns apunts exhaustius. Només algunes pinzellades que ens poden ajudar a recordar el que s'hi va dir. Tampoc no seran cites literals, és clar.

(Per cert, si algun dels assistents al curset va prendre nota d'alguna frase o cita que li va paréixer interessant, motivadora o impactant, pot enviar-ho al correu de l'Acció Catòlica i ho publicarem ací).

Ací va la primera:

La finalitat de l'economia sembla ser purament econòmica, una finalitat en ella mateixa. Per al Magisteri de l'Església, en canvi, l'economia no és un fi en ell mateix, sinó que el seu objectiu és el bé de les persones. Per tant, l'ètica ha de guiar l'activitat econòmica.

La causa de la crisi, segons Benet XVI (Caritas in Veritate) és la manca d'una lògica humana i amorosa en l'economia: manca del do, de la gratuïtat i de la comunió. Tindrem crisi mentre no hi haja amor i fraternitat en l'economia.

Curset de formació

Hola a tothom!

Us comentem una miqueta com va anar el curset de formació del passat dissabte 18 de gener, per cert, una mica plujós al moment d’arribar. Vam assistir un total de vint-i-sis persones. Va tenir per títol: Una visió cristiana de l’economia. La banca ètica. Es va celebrar a la Casa Mare de la Consolació a Jesús, on ens van acollir tan bé com sempre.

Va estar organitzat en dos blocs, el del matí es va referir a una visió cristiana sobre l’economia. On Mn. Joan Costa, qui va vindre acompanyat per Mn. Antoni M. Oriol (tots dos experts en Doctrina Social de l’Església) ens va explicar els fonaments, és a dir, el que diu l’Església sobre l’economia. I el bloc de la tarda que va tractar sobre la banca ètica, pretenia aterrar sobre una de les possibles concrecions dels temes econòmics. Durant aquest segon bloc, Artur de las Heras, economista i membre de Fiare a Barcelona ens va explicar que és la Banca Ètica i el projecte Fiare. Vam conèixer la diferència entre Banca Ètica i Banca Convencional. Vam saber que la Banca Ètica vol canalitzar els estalvis de les persones i organitzacions al servei de projectes de l’economia social i solidària

Fins la propera.

Un moment de les xarrades de Mn. Joan Costa

Oferint un detall a Mn. Antoni M. Oriol i Mn. Joan Costa

Una vista d'alguns assistents

Presentant Artur de las Heras