Seguim recordant algunes idees que Mn. Joan Costa ens va transmetre en el curset de formació.
El destí universal dels béns.
Déu ha donat els béns de la terra per a usdefruit de tots els homes. Per tant, tots som copropietaris dels béns del món.
Hem de tenir present que Déu és l'amo de tot. Cadascú som usuaris i administradors d'allò que tenim. Som nostres, realment en podem fer ús (legitimitat de la propietat privada), però els hem d'administrar com a comuns, pensant que són de tots i tots n'hem de tenir. Els hem de fer servir tenint en compte que els altres també en puguen tenir, perquè també és d'ells.
Per exemple, no podem seguir el plantejament liberal segons el qual amb el que jo tinc puc fer-ne el que vulga, fins i tot llançar-ho i que ningú ho aprofite. No, perquè hi ha d'altres que també en tenen dret, perquè són de tots.
Mn. Joan emprà la metàfora del pastís. Imaginem que en una reunió, un dels assistents porta un pastís perquè vol convidar els altres. Però, en arribar, s'adona que som més gent del que pensava. Llavors s'haurà de compartir. Però no a parts iguals. Es passarà el pastís d'un a un, i cadascun ha de ser capaç, en responsabilitat i pensant en els altres, d'agafar un tros pensant que en quede per als altres. De fet, si es donés el cas, els que tindrien el tros més gran serien els darrers.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada